Fa molts anys em vaig plantejar com a docent i psicopedagoga, la importància d' ensenyar a viure i a conviure, i vaig començar aquest camí de l'educació emocional des de la psicomotricitat relacional, el joc simbòlic com un camp d'aprenentatge; allà aflorava tot una informació riquíssima del món emocional i relacional dels alumnes, i comprovava que la descodificació d'aquest món, em permetia connectar amb els alumnes i les seves families i crear un clima d'aula, que tenia una relació directa en afavorir  l'aprenentatge i la bona convivència.

Aquesta vivència als inicis de la meva carrera docent, va ser un motor que em va fer cercar recursos, formar- me, per tenir cada cop més eines, per descodificar el món de les emocions i poder entendre quelcom de com operaven els elements relacionals en l'educació, i després de vint -i- cinc anys, segueixo investigant.

Ha estat un llarg camí de vivències, cursos, lectures, teràpies, experiències, un fil conductor apassionant que motiva la meva investigació i li dona un sentit a la meva tasca professional. Com diu A. Damasio "qualsevol recerca comença amb una emoció, una passió", doncs jo en dono fe que és així.

Breu currículum

Mercè Traveset i Vilaginés, mestra, psicològa, terapeuta formada en varies disciplines: humanista, psicoanalítica, en constel.lacions familiars i en pedagogia sistèmica. Psicopedagoga en un IES de secundària i formadora del ICE de la UAB. Coordina la formació en Pedagogia Sistèmica que impartiex l'Institut Gestalt de Barcelona en col.laboració amb el Cudec de Méxic.

Autora del llibre “Pedagogía Sistémica, fundamentos y práctica” Ed. Grao,2007