Aportacions de Bert Hellinger, ordres de l'amor en els sistemes humans.

Bert Hellinger és un terapeuta alemany amb amplia formació psicoanalítica, filosòfica i científica, que ha desenvolupat un mètode molt innovador anomenat “Constel·lacions Familiars” des de l'inici dels anys 80 i ha descobert una sèrie de lleis que operen en els sistemes humans, a la família, grups socials, institucions, etc i els ha anomenat “Ordres de l'amor”. Aquests ordres tractaran de disminuir el caos dins el sistema perquè sigui més funcional i operatiu en les seves funcions, restablir l'equilibri i que cadascú trobi el lloc que li permeti desenvolupar el seu destí.

Els grups humans es regeixen per lleis i patrons innats, als quals s'hi afegeixen tots aquells que es van construint en la interacció quotidiana i per compensar desequilibris. Cada família construeix uns patrons de relació i una consciència formada pels fets significatius que han ocorregut, creences, valors i maneres de fer i de posicionar-se que asseguren la supervivència i pertinença al sistema.

La família és un sistema obert que té unes lleis de funcionament que afecten a tots els membres de forma conscient i inconscient, el canvi en un membre afecta a tots els altres ja que estan interconnectats. Els sistemes familiars, i socials tendeixen a autorregular-se per assegurar la seva supervivència, es nodreixen i es vinculen amb altres sistemes, arribant a constituir clans, grups, comunitats, societats, etc. enriquits per innombrables virtuts, i a l'hora obstruïts per molts conflictes, desordres que es van teixint al llarg dels temps.

Cada ésser humà porta una informació  que està impresa en el més profund del seu ser, de l'inconscient col·lectiu dels sistemes als quals pertany i marca a cada persona d'una forma particular.

Aquests ordres (Hellinger 2001) són lleis naturals que operen en tots els grups humans, la seva transgressió serà l'origen dels conflictes i discòrdies que es poden manifestar com a patologies individuals, familiars, grupals i socials, són:

1- El dret a la pertinença
Tots els membres que formen part d'un sistema tenen dret a la pertinença, el no reconeixement del lloc d'un membre (exclusió, rebuig, oblit) té conseqüències sistèmiques com pot ser la identificació, o repetició de patrons a traves de varies generacions.

2-L´equilibri entre el donar i el rebre
Tota relació és un equilibri entre el donar i el rebre, entre iguals ha d'estar equilibrat perquè la relació funcioni. Entre pares i fills, mestres i alumnes, existeix un desnivell natural, els primers donen més, els segons reben més. En conseqüència els fills creixen i abandonen la llar per donar a altres el que ell varen rebre, així flueix la vida. El mateix passa a l'escola, és una relació entre desiguals. Una forma de compensar és agrair allò rebut.

3- Ordre segons els temps de pertinença. La jerarquia
Qui va estar abans té prioritat sobre el que ve després, qui pren més responsabilitat en un sistema, té un lloc prioritari, així els pares ocupen el primer lloc, després van el fills, per ordre d'edats.

El mètode que ha creat Bert Hellinger és sistèmic-fenomenològic i permet accedir a la informació inconscient d'un determinat sistema, i detectar on estan els desordres i les transgressions i afavoreix “solucions” que ordenen el sistema, retrobant els ordres de l'amor abans esmentats que són els que permeten que flueixi la vida, retrobant els sentiments primaris, que són els ordres de l'amor.

[1] Bert Hellinger Órdenes del amor Ed. Herdr, Barcelona 2001

- La importància de l'ordre, què va ser abans i què després, una mirada transgeneracional, la importància de la vinculació amb les generacions.
- La importància del lloc que ocupo i com l'ocupo.
- El valor de la inclusió de tots els elements del fet educatiu.
- El pes de les cultures d'origen, que tenen que veure amb les lleialtats als contextos d'on provenim.
- La importància de les interaccions dins els sistema i com qualsevol element disfuncional pot afectar a la resta.
- Els ordres i desordres la majoria de vegades operen de forma inconscient, es tracta d'identificar els desordres i posar la mirada en les solucions que poden fer més funcional i operatiu el sistema afavorint l'aprenentatge i el benestar de tots els participants en el fet educatiu.
- Els mestres donen i els alumnes reben.

[2] Carles Parellada, La pedagogia sistèmica, un nuevo paradigma en educación, Cuadernos de Pedagogia, setembre 2006