La figura i funció del psicopedagog/a en un centre de secundària tenint aquest enfocament de la interdependència de tots els elements del fet educatiu, no es pot basar en intervencions aïllades. Ha de formar part de tot un Projecte Educatiu i un seguit de principis, i tenir el recolzament de l'equip directiu, del professorat, i de les famílies, sinó es així la seva tasca serà ben poc profitosa.

Ens podem preguntar quin és el seu lloc dins d'un centre educatiu? A un nivell administratiu, de remuneració i d'ordre jeràrquic és un professor més. Però quina és la seva funció que el diferencíi de la resta?

L'etern dilema de si ha de tenir una funció docent o no. La meva opinió es que donar-li una funció docent dins el currículum ordinari es negar el pes i la importància de la seva especialitat. Està exercint en un context docent però la seva funció es fer  la docència  i intervencions de l'especialitat que li pertany.

El mateix nom de l'especialitat ja es confós, psico-pedagogia, si es psico vol dir una cosa i si és pedagog en vol di un altra. s'ha repetit moltes vegades, no ha de fer teràpia, no ha de fer classes, llavors què es el que ha de fer?

Les directrius del departament tampoc són molt clares, a Catalunya es contempla molt la vessant pedagògica específica en casos de diversitat o amb necessitats educatives especials, a la resta de l'estat el psicopedagog és un orientador en temes vocacionals, acadèmics i personals. La seva tasca és més psico sense entrar en el camp terapèutic.
Per definir quina podria ser la seva funció crec que hauríem de partir no de la teoria, sinó de la pràctica quotidiana d'un centre educatiu i de les seves necessitats.

La meva experiència de més de deu anys en aquesta especialitat, m'ha portat a anar definint el perfil de la meva tasca professional que descric a continuació:

l'especialitat de psicopedagogia es un pont entre el currículum acadèmic i el currículum transversal valors, afecte, relacions humanes, convivència etc.

Llavors la seva tasca hauria d'encaminar- se i concretar-se en:

1. Assessorar a l'Equip Directiu i equips docents sobre aquestes temàtiques de com incloure els valors, resolució de conflictes i millora de les relacions humanes dins el centre.
2. Participar i crear programes d'educació emocional, mediació etc.
3. Vetllar i dotar de recursos a les tutories de grup.
4. Formar part de la Comissió de la convivència, per poder- se col.laborar en la via reeducadora amb alumnes que han presentat algun tipus de conducta disruptiva.
5. Atenció i tutorització individual d'aquells alumnes que la seva problemàtica depassi l'àmbit de l'aula i que el professorat no sap com enfrontar i intervenir directament amb les famílies per crear pautes conjuntes d'actuació.
6. Assessorar i acompanyar al professorat en entrevistes amb famílies d'especial dificultat

Si tenim en compte totes aquestes funcions hauria d'estar prohibit que un psicopedagog fes classe ordinària. La diversitat ha d'estar repartida entre tots els departaments a nivell acadèmic. Els professors estan perfectament capacitats per fer les adaptacions que calguin si s´adequa la ratio i hi ha professorat suficient. l'administració educativa i els equips directius haurien de ser conscients que estan malbaratant un recurs si fan fer classes als psicopedagogs.

Avui a l'escola,  els continents s'uneixen a l'ànima dels nostres nens, juguen, riuen, es donen la mà, es barallen, aprenen junts i uns amb els altres. A les aules conviuen molts  contextos culturals, socials i familiars. Cada alumne porta a la seva pròpia família i cultura a la seva  motxilla, i això li dona un segell d'identitat. Els mestres, es veuen abocats a mirar tal riquesa i complexitat y manejar- se amb ella, per a poder realitzar la seva tasca.

L'Escola i els docents, son en gran mesura, els grans artífex dels ponts i de les xarxes d'interaccions que se estan creant per a les noves generacions.

La funció del psicopedagog des d'aquest enfocament pedagògic - sistèmic, és aportar recursos per ordenar i gestionar una informació tan diversa. Això possibilita als docents, mirar la realitat educativa como un tot vinculat als sistemes familiars, socials, culturals i històrics, amb l'actitud necessària per incloure tot allò que repercuteix i està a la base dels processos d'ensenyament -aprenentatge.

El desenvolupament pràctic d'aquesta proposta el trobareu en l'apartat “Model de centre educatiu sistèmic”

Exemplificacions d'intervencions en diferents problemàtiques amb alumnes i les seves famílies des d'aquest model

Les intervencions que es descriuen a continuació es basen en una mirada amplia dels contextos on es donen els problemes, la base és que mai es pot abordar cap problemàtica sense tenir present la interrelació d'elements que estan en joc si volem caminar cap a una solució real i profunda.

Les actuacions que es detallen són del departament de psicopedagogia, ja que és la meva especialitat a l'IES i sempre són a petició de les famílies, de l'equip directiu, dels tutors i a vegades dels propis alumnes.

Aquest alumne va entrar al centre a 3er D´ESO, venia de Barcelona, el seu pare es magrebí i la mare espanyola. Vivia amb la seva germana gran, ja casada en un dels pobles on pertany l'IES. Els contactes familiars, es van fer amb la mare i la germana.

Donat el seu retard acadèmic, se li va oferir la possibilitat d'estar en un grup d'adaptació de 3er amb pocs alumnes uns catorze, i amb una metodologia més manipulativa, a fi de facilitar la seva integració i seguiment acadèmic.

Des del primer moment presentava continues incidències, baralles etc. fins que un dia a l'hora del menjador va donar una empenta a un alumne de 1er i va quedar inconscient al terra. Donada la gravetat de la seva agressió, se li va obrir expedient i va ser expulsat uns dies.

A la comissió de la Convivència es va veure la necessitat de fer alguna intervenció reeducadora amb aquest alumne, quan tornes de l'expulsió, per tal de facilitar un canvi d'actitud i la seva integració al centre.

El vaig rebre al meu despatx i es va dirigir a mi dient-me, ”por favor cámbiame el nombre, todos se ríen de mí". Aquest alumne té dos noms un que és molt magrebí i un altre espanyol i un cognom magrebí. Em demanava que el cridéssim amb el nom espanyol.

Jo li vaig dir que respecte al nom no hi havia cap problema, però el cognom era el que era i que li diria als professors de l'equip docent que canviessin el nom de la llista. Es va calmar una mica. Fins aquí el notava força inquiet i nerviós.

De la seva demanda es veia com ell s'avergonyia de les seves arrels àrabs. Per tant la meva intervenció va anar encaminada no a la punta de l'iceberg, la seva agressió, sinó a l'entramat d'elements que estaven en joc.

Va arribar amb el curs ja començat a un IES on no hi ha quasi alumnes immigrants, ni magrebíns, per tant estava en un context on se sentia un bitxo estrany i els altres el sentien així, la seva reacció auto-defensiva era atacar per fer-se respectar i trobar un lloc, que era la seva necessitat.

Primer li vaig dir: "al teu darrera hi ha tot un seguit de persones que t´ han permès arribar fins aquí, unes són àrabs i altres espanyoles, tu portes dues cultures a dins i sembla que a una et costa donar-li un lloc, això et fa mal i et debilita. Jo miro amb respecte tot el que tu ets."

Llavors li vaig dir, ara vull que miris darrera meu, jo sóc d'aquí catalana, però si anéssim molt lluny darrera meu, segur que hi trobaria algun àrab, varen estar molts anys aquí. El que et vull dir amb això és que "tu ets un de nosaltres" i per fer-te un lloc no cal que agredeixis a ningú, és un dret i nosaltres vetllarem perquè així sigui, però tu has de respectar les normes i les regles del joc".

Em va respondre que tots es ficaven amb ell i que ell s'havia de defensar. Em va explicar que eren els de la seva classe els que més es ficaven amb ell. Vaig creure convenient fer dues actuacions:

• Una mediació amb el grup classe, aprofitant les hores del crèdit variable d'Educació Emocional.
• Una a nivell curricular, la professora de socials que a més és la directora que parlés del que havien aportat els àrabs a Espanya, encara que no toqués en el programa, i així ho va fer. Es tractava de valorar la cultura àrab des de la institució.

Pel que fa a la mediació es va seguir la metodologia, cada part va explicar que li molestava de l'altre i van signar uns acords i vaig faig fer el seguiment, va ser molt interessant quan ell va expressar "jo l'únic que vull es tenir amics". La resta del grup es van entendrir una mica, ja que havia deixat l'actitud de 'xuleta' i parlava amb el cor a la mà.

Des de llavors no hi van haver més incidències amb ell, el curs següent va marxar a fer un programa de garantia social, ja que no volia estudiar, però es va venir a acomiadar i estava molt agraït amb el centre, hi havia fet molts amics.